Palau-sacosta, antic municipi situat al sud-oest de Girona, és un lloc que ha estat des de sempre un lloc de pas. Permet comunicar la península Ibèrica amb la resta d’Europa a través dels passos més orientals del Pirineus.

Una bona prova en són les bornes miliàries que es van trobar el 1931 i que es poden veure al Museu Arqueològic de Sant Pere dels Galligans. Ben segur que els romans les van situar al costat de la Via Augusta, que sortint de Girona cap al sud, pujava per Palau-sacosta i continuava cap a Fornells de la Selva en direcció a Caldes de Malavella.

A la part alta de Palau (entre La Creu de Palau i el Mas Barril), ja el 1975, més tard el 1981 i darrerament el 1997, s’han trobat restes d’indústria lítica (còdols tallats) que possiblement corresponen al Paleolític inferior arcaic (700.000 -650.000 anys abans d’ara), molt semblants als localitzats al Puig d’en Roca i a la Costa Roja, al nord de Girona. S’han d’atribuir a l’espècie d’homínid «homo antecessor».

Els orígens del topònim cal buscar-les entorn de l’any 898 quan en un document s’esmenta com «Palacium». El “palatium” romà era una important casa senyorial equipada i preparada per a l’explotació agrària.

En alguns dels masos que es conserven es poden trobar indicis de construccions antigues que es poden datar pels voltants dels segles XI i XII.

Els primers documents escrits sovintegen al segle XIII i ja al segle XIV són molt més abundants. En un document de 4 de gener de 1318 s’esmenta la proximitat del Mas Barril a un camí públic (possiblement l’antiga carretera de Caldes, primitiva Via Augusta). El 1359 Palau-sacosta comptava amb 17 focs i uns 70/80 residents en diversos casals disseminats pel territori entorn d’una petita esglesiola dedicada a Sant Miquel de la que n’hi ha constància des del 1221.

Ja el 1373, el bisbe Jaume Sa Tria feu una visita pastoral a l’Església de Sant Miquel de Palau, de la parròquia de Sant Feliu de Girona, essent rebut pel clergue Pere Bernat. La nau d’aquesta petita església -de la que se’n va conservar el campanar, va ser substituïda per una altra de més gran el 1495. La va fer construir Joan de Sarriera, que també va aixecar al mateix temps el castell conegut com «Les Torres de Palau». Més tard aquesta església va pertànyer a la parròquia del Mercadal de Girona i més tard a la de Fornells de la Selva. El 1936 va ser enderrocada i se’n construí la nova entre el 1941 i el 1942, obra de l’arquitecte Isidre Bosch. No va ser reconeguda com a parròquia de ple dret fins a la meitat del segle XX, el gener de 1963.

Palau-sacosta no s’erigí en districte municipal municipi fins el segle XVIII al voltants del 1716. Des de la part alta de Palau el general francès Duhesme va dirigir el setge de Girona el 1808. El setembre de 1809 s’hi afegí el general italià Luigi Mazzuchelli. Girona va resistir fins el 10 de desembre. A l’últim terç del segle XIX, J. Botet i Sisó diu que Palau-sacosta té 48 edificis i albergs, amb 264 habitants dels quals 118 saben llegir i escriure, 131homes i 133 dones.

El desembre de 1.962 es publica el Decret d’annexió de Palau-sacosta al municipi de Girona, juntament amb Sant Daniel i Santa Eugènia. I el 30 de juny de 1963, es dissol definitivament l’Ajuntament de Palau-sacosta i es fa efectiva aquesta annexió.

Des d’aquella data, Palau-sacosta passa a ser considerat un barri més de Girona, cada vegada amb menys personalitat pròpia. Ràpidament es converteix en una zona d’expansió i creixement residencial, industrial i de serveis de la ciutat que l’ha engolit. Alhora, alguns dels pocs signes d’identitat, com la Creu de Terme i la Plaça de Palau, s’arraconen o es redueixen sense massa escrúpols en funció de noves situacions que sorgeixen amb el pas del temps.