És relativament recent, ja que fou erigida com a tal el 12 de gener de 1963 per un decret del bisbe de Girona Josep Cartañà. En aquell moment la feligresia de Palau-sacosta era un Vicariat independent de la parròquia de Sant Josep de la ciutat de Girona. Antigament havia estat una entitat depenent d’altres parròquies: de Sant Feliu i del Mercadal de Girona i de Sant Cugat de Fornells de la Selva.
El motiu d’aquesta constitució com a parròquia fou el considerable augment de la població, amb una notòria tendència al creixement pel constant increment de l’edificació en aquest sector. Hi contribuí el fet que es disposés d’una Església de nova construcció, suficientment àmplia i apta per a parròquia, i també d’una casa parroquial pròpia.
L’antiga església fou destruïda a l’any 1936 i reedificada de nou, segons el projecte de l’arquitecte Isidre Bosch, en els anys 1942 i 1943. El temple de Sant Miquel és d’una aparença d’estil bizantí. A l’interior té decoracions de terrissa de Quart. Per culminar les dues columnes que hi ha davant el presbiteri, l’arquitecte Bosch va copiar els capitells dels que hi ha a l’església de Sant Pere de Galligans de Girona.
El temple està situat en un turó i des dels finestrals del campanar es pot contemplar en primer terme la ciutat de Girona i una sèrie de pobles com Salt, Vilablareix, Fornells, Quart, Llambilles, Palol d’Onyar, i a l’horitzó es pot contemplar Rocacorba, les Guilleries, el Montseny i les Gavarres i, en últim terme, el Pirineu, destacant el massís del Canigó.
La seva extensió geogràfica –tot i l’agregació de les zones més densament poblades a les parròquies veïnes de Sant Josep i de Sant Pau- és molt gran i els veïns s’agrupen en nuclis més o menys separats i força diferenciats: la Creu de Palau, Torres de Palau, Avellaneda, Can Turón, Mas Xirgo, Girona 2, Torre Rafaela, Mas Grau, Mas Prunell, Mas Abella, Mas Barril, La Solana… Actualment té uns 6.939 habitants.