Ruptura total en la federació d’entitats veïnals de Girona

LURDES ARTIGAS – GIRONA

L’assem­blea extra­or­dinària de la Fede­ració d’Asso­ci­a­ci­ons de Veïns de Girona (FAV) con­vo­cada ahir per deci­dir en votació sobre el ces­sa­ment de l’actual pre­si­dent, Romà Mon­real, i la seva junta, a petició de diver­ses asso­ci­a­ci­ons, va aca­bar ahir al ves­pre com el rosari de l’aurora i sense que s’arribés a votar. Els repre­sen­tants d’una dot­zena d’asso­ci­a­ci­ons –algu­nes mem­bres de la FAV i d’altres no– van mar­xar just en el moment previ a la votació, quan es lle­gien els noms de les enti­tats que tenien dret a vot. Ho van fer en pro­testa per com s’havia desen­vo­lu­pat tota la reunió, un autèntic gui­ri­gall, en què els crítics van denun­ciar diver­sos incom­pli­ments dels esta­tuts, men­tre que la junta va man­te­nir que es com­plia la lega­li­tat. Després de l’aban­do­na­ment de la sala d’una vin­tena de la tren­tena de per­so­nes pre­sents en la tro­bada, es va deci­dir sus­pen­dre la votació. En con­cret, Mon­real va expli­car que van que­dar mem­bres de vuit de les tretze asso­ci­a­ci­ons pre­sents amb dret a vot, però com que jus­ta­ment les que havien sol·lici­tat l’assem­blea per fer la votació eren les que havien mar­xat, es va con­si­de­rar que no tenia sen­tit. Mon­real es va mos­trar dis­po­sat a “refle­xi­o­nar” sobre tot el que havia pas­sat, ja que asse­gura que la seva intenció és “que hi hagi el màxim pos­si­ble d’asso­ci­a­ci­ons a la FAV”, tot i que va indi­car que “no pot haver-hi dos bàndols: els assem­ble­a­ris i els no assem­ble­a­ris”. També va par­lar de “poli­tit­zació d’una part” de les enti­tats.

Nou ens o impug­nació

En prin­cipi, la idea de la dot­zena d’enti­tats que van mar­xar és cons­ti­tuir una coor­di­na­dora d’asso­ci­a­ci­ons de veïns paral·lela a la FAV. Aquesta idea ja havia sor­tit després de la també tensa presa de pos­sessió de Mon­real al desem­bre, tot i que després van deci­dir apar­car-la perquè abans de tenir dues enti­tats simi­lars en paral·lel es va pre­fe­rir inten­tar can­viar les coses dins la FAV. Tot i que aquest nou ens és l’opció que ahir pla­nava entre les enti­tats després de l’assem­blea, no és tam­poc encara clar del tot que es vagi cap aquí. Amèlia Gonzàlez, de l’asso­ci­ació de l’Eixam­ple, que actu­ava com a por­ta­veu de les asso­ci­a­ci­ons crítiques amb Romà, va expli­car que es reser­va­ven el dret a impug­nar l’assem­blea d’ahir, ja que hi havien hagut diver­sos incom­pli­ments dels esta­tuts.

Pos­si­bles incom­pli­ments

Entre els punts que van cau­sar con­trovèrsia al llarg de la nit hi va haver qui podia par­lar a l’assem­blea –l’actual junta ho volia limi­tar a només una per­sona de les asso­ci­a­ci­ons mem­bres durant els punts de l’ordre del dia–; el fet que la per­sona que actu­ava com a secre­tari no havia estat encara rati­fi­cat per la junta –Mon­real va dir que ja se sot­me­tria a votació més enda­vant, que de moment era de caràcter pro­vi­si­o­nal–, i també qui­nes enti­tats tenien dret a vot, ja que la junta va aga­far la llista de socis a 31 de desem­bre i hi havia enti­tats que havien pre­sen­tat una sol·lici­tud feia pocs dies. Un altre punt de con­trovèrsia va ser que l’assem­blea constés de dos punts de l’ordre del dia, ja que, a més de la votació, Mon­real va fer una expo­sició de la feina feta per ell i la seva junta en aquest temps. Els esta­tuts fixen que quan hi ha una assem­blea extra­or­dinària sobre el ces­sa­ment de la junta, aquest ha de ser l’únic punt de l’ordre del dia, però Mon­real va argu­men­tar que ningú havia inva­li­dat l’ordre del dia que ell havia pre­sen­tat. També es va qüesti­o­nar que en els últims tres mesos no hi hagi hagut cap reunió de totes les enti­tats mem­bres, ja que abans les jun­tes solien ser ober­tes a tots els socis. Els crítics van reconèixer que Mon­real és “un pen­caire”, però se li va qüesti­o­nar la seva manera de tre­ba­llar, “arra­co­nant la resta”. Ell va dir que el que a ell li agra­da­ria és “tre­ba­llar amb tots”.

Tres mesos en el càrrec

Mon­real, pre­si­dent dels veïns de Palau, va ser esco­llit pre­si­dent de la FAV el 25 de novem­bre amb el vot de vuit asso­ci­a­ci­ons, davant de les qua­tre que van votar Josep Maria Cas­ta­nyer (pre­si­dent del Pont Major), que era el màxim res­pon­sa­ble de la FAV des del 2008. Unes polèmiques decla­ra­ci­ons a la premsa van fer que en la seva presa de pos­sessió, el 9 de desem­bre, bona part de les enti­tats li dema­nes­sin un pas al cos­tat.